Er Iberisme

Es pòbles iberics an caminat amassa des de tostemp, damb ua istòria a viatges en comuna, a viatges en parallel.

Des dera romana Hispània, en tot passar peth reiaume visigoth o era preséncia araba, era unitat siguec ua constanta. Damb era Reconquesta aguesta unitat se fragmente, e cada pòble discorre autonòmament; maugrat açò, era vision dera unitat iberica tostemp siguec presenta, e pròva d'açò ei era politica d'aliances matrimoniales. Damb Felipe de Habsburgo aguesta unitat se materialize, en tot amassar jos ua madeisha corona es Espanhas e Portugau. Mès en 1640, per desparièrs motius, se tornen a separar es sòns destins.

E arribam ath sègle XIX, quan sorgís eth Iberisme coma tau; un movement que cercaue emular es succèssi dera Unificacion alemanda o eth Risorgimento italian. Des des Corts de Cadis 8es corts constituentes pendet era invasion napoleonica) se sagèc ua aliança liberau damb Portugal, en tot júnher fòrces entà lutar contra era absolutisme e er Ancian Regim. E ena dusau mitat deth sègle, aguest iberisme aquerís un caractèr progressista, federau e republican.

Damb er Ultimatum Britanic de 1890 contra eth colonialisme portugués, o damb eth nomentat Desastre de 1898, e era pèrta des darrères colònies espanhòles, sorgissen naues votzes que clamen per ua union iberica, sus tot dempús deth nacionalisme periferic, entà recondusir la derive peninsular. Ad aguestes votzes s'i junh, per exemple, era de Miguel de Unamuno o Teófilo Braga.

E atau mos trobam que, quitament era Constitucion dera II Republica Espanhòla arreconeishie era dobla nacionalitat hispano-portuguesa. O que Francesc Macià proclamèc "l'Estat Català integrat en la federació de Repúbliques Ibèriques". Dempús vengueren dictadures fascistes a ua banda e era auta, e per fin era democracia, maugrat qu'er eth cas portugués, de manera fòrça mès digna. E en 1986 s'incorpòren ambdús estats ath projècte europèu.

En aguest nau scenari ei a on mès sentut a acomplir aguest sòn nomentat Ibèria. Crear un projècte fòrt laguens d'Euròpa, capable de jogar un pepèr ara comunitat internacionau, pleaments democratic e federau, que resòlve per fin es dinamiques centrípetes e centrifugues, a on se respècten es nòstes lengües, cultures, istòria e identitats; en definitiva, a on toti i sigam a gost.

«Non seràn pas es volontats des òmes mès es leis dera istòria es qu'alteraràn era actuau estructura dera Península Iberica. Era melhora manèra de produsir-se aguesta evolucion serà laguens d'ua Euròpa junhuda».

Agustí Calvet, Gaziel. (1887-1964)