Sinibald de Mas

Introdusisqui ací a ua des granes figures deth Iberisme: Sinibald de Mas e Sans (1809-1868). Sinòlog, pintor, caligraf, escrivan, ambaishador, aventuraire e intellectuau iberista espanhòu, e òm des pionèrs dera fotografia.

Discipol de Pablo Alabern en Barcelona, presentèc as Corts en 1821 ues pròves practiques de calligrafia. Estudièc idiòmes, que n'arribèc a conéisher uns vint, atau coma fisica. Arrevirèc era Eneida de Virgili n'hexametres castelhans. Siguec un bon pintor; se conserven es sòns retraits de Manuel de Cabanyes e de Joaquim Arròca Cornet, realizadi cap a 1830. En 1831 publiquèc en Barcelona Vint-e-quate poèmes lirics e Aristodemos, ua tragèdia en vèrs que sagèc en eth exercir un interessant e peculiar sistèma de métrica, que descriuec en sòn assag Sistèma musicau dera lengua castelhana (Barcelona, 1832). Tanben inventèc un idiòma universau. Protegit per Remisa, collaborèc en El Vapor enquia intervengudi de 1834. Recomanat per Félix Tors Amat obtenguec er emparament de Cea Bermúdez, Francisco Martínez de la Rosa e Javier de Burgos entà que se li nomentèsse arrevirador encargat de viatjar per Autan damb comission d'apletar notícies e documents literaris e estadistics, de politica, comèrç e de tot genre que podessen importar as interèssi e glòries nacionaus.

Era sua aventura viatgèra, iniciada en 1834, li amièc de Marselha a Constantinobla, a on contractèc amistat damb er illustratorientalista López de Córdoba, e enquia 1838 en qu'arribèc a Calcuta, passèc peth Liban, Palestiniana, Egipte, Arabia e Persia. En Bengala hec quauqui uns des prumèrs darregotips coneishudi dera region. Coma eth sòn pague trigaue en vier, s'installèc en Manila, en tot víuer dera sua abiletat comaretratista e dera caridad deth pair Manuel Bon, que li auec lotjat en sòn celda cinc mesi. Ath sòn torn en Madrid en 1842 publiquèc Informe sobratz er estat des isles Filipines, prumèr en edicion confidencial de 1842 e dempús en publica, en 1843; coma defenie era independéncia der archipèl, eth madeish censurèc era part que pas li agradèc en govèrn. Establit en Macau en 1844, publiquèc L'Ideographie, 1844, e en Manila eth sòn Pot-pourri literari (1845), dedicat en Tors Amat. Collaborèc en El Renacimiento de Madrid (1847). En aguest madeish an siguec designat coma prumèr ambaishador espanhòu en China; auie arribat ada era per còp prumèr quan auie 34 ans. Obtenguec era representacion e sedença diplomatica en Pequin quan sonque França, Gran Bretanha e EE. UU. Auien artenhut era acreditacion der emperairemanchú, fòrça reacio ara penetracion occidentau, e eth sòn amic José d'Aguilar, qui arribarie a èster tanben un gran sinòlog, obtenguec eth consulado de Hong Kong en 1848 damb residéncia en Macau.

Tornat en Madrid en 1851, entre es sues òbres d'assag politic destaque, ara calor deth movement pro "Union Iberica", Era Iberia. Memòria sobratz era convenença dera union pacifica e legau de Portugau e Espanha. Aguesta òbra siguec publicada per prumèr còp en Lisboa en 1851; Latin Coelho l'arrevirèc ath portugués en 1852. Siguec fòrça reestampada tant en aguesta madeisha ciutat coma en Madrid. Era òbra sajaue, segontes Rocamora, demostrar "es avantatgi politics, economics e sociaus dera union des dues monarquies peninsulares en ua soleta nacion". Se la pòt considerar coma manifestacion des interèssi economics dera borgesia peninsular, que, en competéncia damb França e Anglatèrra, volie ampliar eth sòn mercat. Er escut dera naua nacion ère eth d'Espanha e Portugau junhudi, e era banèra constaue de quate colors: blanc, blu, ròi e auriòu. En 1853 se reestampèc en Madrid ath madeish temps qu'es sues Òbres literàries. Siguec condecorat damb era Orde de Carlos III.

De Mas escriuec tanben L'Angleterre, la Chine et l'Inde, París, 1857, e La Chine et les puissances chrétiennes, París, 1861, libres fòrça documentadi que recomanen aumentar eth comèrç e dividir China entara sua melhora explotacion comerciau pes païsi europèus. En tot tornar ara sua aficion pera calligrafia, publiquèc en París Cartilla, 1858 e, en collaboracion damb Jerónimo Canals, Art d'escríuer en letra espanhòla, 1860; damb W. Norriat Escriuec Art d'escríuer letra anglesa, 1860. Manuel Ovilo e Otero escriu tanben qu'ei autor de Colleccion de burèus diplomatics. Son es sues comunicacions dirigides en govèrn. Era prumèra versa sobratz Grècia; ua auta envolòpa Suez; d'auta de Moka; d'auta de Calcuta. Tanben d'ua Notícia estadistica e mercantila de Shanghay, de Ningpó, d'Interprèta deth viatgèr en Autan, d'Estat des isles Filipines, 1845 e de Memòria sobratz es rendes publiques de Filipines e es mejans d'aumentar-les.