dilluns, 28 de febrer del 2011


¡Andaluces, levantaos!
¡Pedid tierra y libertad!
¡Sea por Andalucía libre,
Iberia y la Humanidad!

dilluns, 7 de febrer del 2011

Teófilo Braga e era construccion iberica

Teófilo Braga, president que siguec deth govèrn provisionau dera Republica de Portugal, escriuie abans que se proclamèsse era Republica en sòn país, a intencion d'ua possibla union d'Espanha e Portugal:

"S'era Republica ara Peninsula hispanica vò auer un destin fèrm e progressiu li calerà seguir es tendéncies separatistes, que son immortals, damb era forma disciplinada d'un pacte federatiu, en tot reconstituïr era autonomia d'aguesti petiti Estats dera Edat Mieja. Quan era Republica aurà dividit Espanha er es Estats autonòms de Galícia, Astúrias, Biscaia, Navarra, Catalonha, Aragon, Valéncia, Múrcia, Granada, Andalosia, Extremadura, Castelha la Nòva, Castelha la Vièlha, e Leon, alavetz solament Portugal poderà constituïr damb era ua Federacion, en tot auer assegurada era sua independéncia contra tota annexion iberica alavetz solament poderà constituïr, sense obstacles, eth Pacte Federau des Estats liures peninsulars e iberics. Eth contrari ei un absurd, ua violéncia, que non se harà sense vessar sang, e eth resultat eth quau se veirie destruït pòc temps dempús, coma ac siguec ath 1640."

E en tot dirigir-se as republicans espanhòus, Teófilo Braga i ahigie:

"Eth regim republican mentre ambdús païsi se governen per eri madeishi, non pòt, sense viciar era sua esséncia, atacar eth principi des autonomies nacionaus. Mercés ara Republica, Espanha serà emancipat, d'aguest unitarisme politic que la estofe; ua naua saba circularà entre es diferentes parts que compausen aguest país; es sues energies heroiques, es sues capacitats artistiques e scientifiques trobaràn un nau allicient. E eth madeish Portugal, atrofiada per seishanta ans d'un liberalisme bòrd, veirà a sorgir er eth regim republican es sòns naui òmes qu'auràn consciéncia d'aumplir ua mission sociau. Es dus païsi confederats formaràn ua poténcia europèa, vertadèr punt de supòrt dera Confederacion Latina o occidentau, era Federacion Iberica, en tot auer coma intencion ua accion comuna, auràn ua grana influéncia internacionau jos eth triple punt d'enguarda scientific, economic e juridic.

Ei un hèt indiscutible que pendent es darrèri trenta ans, eth movement de secession en Catalonha —era Portugal der Èst— a prenut gran increment. Semblaue que damb era Republica, aguest separatisme latent demorarie esvaït, donques qu'era Republica cabie demorar que dehòra federau. Mès era non alteracion des bases der Estat a dat, per contra, naua empentasse ath separatisme catalan. Serie ridicul preténer qu'aguest movement ei artificiau. Non. Arrespon a ua realitat istorica. Eth separatisme ei era responsa que a bas se hemna en Estat cesarista, en Estat unitari e gendàrme. Es arrasons que hè tres sègles determinèren era separacion de Portugal e era insurreccion de Catalonha haràn que deman, s'era politica espanhòla non patís ua transformacion radicau, Catalonha se separe e dempús Basconia, Galícia, es Baleares...
Era nacion arrespon a un procès istoric de besonh. Abans qu'eth mon hèsque era sua unitat definitiva, abans que desapareishen entièraments es termières —granes idèa socialista—, era nacion ei un esglaon, ua part d'aguest grandiós movement d'integracion er eth espaci e eth temps. Mès çò que non a arrason d'èster, çò que s'enfonse inevitablaments er un moment de crisi, ei tota estructuracion artificiau opausada ara direccion progressiua dera Istòria. Se des·heiguec er Empèri austrohongarés; demorèc esquarterat pera guèrra perque aquiu tanben, coma Espanha, er Estat hège impossible era liura coordinacion nacionau. en Espanha, que ne some ei çò que demore d'un vielh empèri, li ei reservat ua fin semblabla, en tot seguir eth procès d'en·honsament, se non se tritura er Estat entà hèr sus es sues runes ua estructuracion enfocada cap tà deuant e non endarrere, coma passe ara.
Era aspiracion d'un espanhòu revolucionari non li cau èster qu'un dia, dilhèu non alunhat, en tot seguir er impuls actuau, era Peninsula Iberica demore convertida er un mosaic balcanic es rivalitats e lutes armades fomentades pera imperialisme estrangèr, mès que, per contra, li cau ténder a cercar era liura e espontanèa reincorporacion de Portugal ara grana unitat iberica”…

divendres, 4 de febrer del 2011

Portugal, tan luenh

Aguest dimenge harà ja dues setmanes des eleccions ara presidéncia dera Republica de Portugal e se pòt díder que, entre nosates, eth sòn resson a passat damb era madeisha rapiditat e indiferéncia que se s’auesse tractat de Guinèa-Conakry, Vanuatu o Belize. Tostemp m’a estonat e desengustat aguest desinterès catalan per Portugal, país que tantes causes auem damb eth eth comun, eth çò de passat e eth çò de present. Junhudi en Espanha per l’esquia, façada atlantica e mediterranèa dera peninsula iberica, respectivaments, uns e d'autes ja hè tempsi qu'auríem d’auer hèt ua aliança d’interèssi, donques qu'a toti mos conven ua peninsula multipolar e non radial, damb sedença centrau en Madrid. Mos conven era l’economia, eth transpòrt, era cultura e era politica.

De hèt, se pòt díder que Portugal mo'n gotilh ua. Immergits toti dus, eth 1640, er ua guèrra contra Castelha, eri artenheren desliurar-se’n e proclamar-se independentes, er auer eth celh des tropes enemigues centrades eth Catalonha. Ne parlàuem, er un sopar memoriable, deuant er arriu Teixo, en Lisboa, damb Mário Soares e Manuel Alègre. Aguest darrèr, candidat de l’esquerra ara presidéncia de Portugal e bon coneishedor dera poesia catalana, ei un destacadíssim poèta, romancièr, vice-president deth Parlament e autor deth preambul dera constitucion deth sòn país, a on era prumèra valor que se li hè referéncia ada eth ei era “independéncia nacionau”. Ja dempús de l’epòca deth sòn activíssim exili en Algèria, a tostemp junhut es plantejaments d’esquerra damb era defensa dera identitat nacionau, sense cap sòrta de complèxe.

Era iniciatiua privada catalana ja hè temps qu'a en Portugal un pes notable, deth temps que, plan contràriaments, es relacions politiques entre partides institucions son, de hèt, practicaments inexistentes e es culturaus son minimes. Ei pietat qu'atau sigue e que non pogam beneficiar-mos d’uns fluxi de relacions que tan positiva serien era l’encastre culturau, entàs nòstes lengües, e economic, en tot pensar sustot er eth mercat tan interessant que configuren es païsi de lengua portuguesa. E, logicaments, tanben ara politica.

(article publicat a NacióDigital.com)

dijous, 3 de febrer del 2011

Agustí Calvet, 'Gaziel'

Agustí Calvet Pascual (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 7 d'octobre de 1887 – † Barcelona, 1964) siguec un escrivan e jornalista catalan, coneishut jos eth pseudonim de Gaziel. Neishec tad òc d'ua familha borgesa que emigrèc tà Barcelona quan eth ère encara un mainatge, maugrat que tostemp se mantenguec eth contacte damb era sua localitat natau. Ath 1903 comencèc era carrèra de Dret ara Universitat de Barcelona, impulsat peth desir patern de que guanhèsse ua notarie. Mès tard se matriculèc ara Facultat de Letres, era sua vertadèra vocacion. Viuec uns mesi en Madrid, a on se doctorèc eth 1908. Aquiu auec era oportunitat de tractar damb diuèrses figures dera epòca, coma Bonilla y San Martín –eth sòn estimat mèstre–, Ramón y Cajal, Luis Simarro, Unamuno, Galdós e Valle-Inclán.

Inicièc era sua carrèra jornalistica a La Veu de Catalunya, era revista dera Lliga Regionalista. Ath 1911 comencèc a trabalhar ar Institut d'Estudis Catalans, fondat pòc abans per Prat de la Riba. En cap-lòc francés, a on s'i auie transportat entà aprigondir es sues coneishences, viuec er esclatament dera Grana Guèrra, qu'encuedèc sus eth as sues croniques entara La Veu. Aguesti trabalhs non agradèren a Prat de la Riba (que dirigie La Veu) e òc, per contra, a Miquel des Sants Oliver, qu'er aqueri moments encara ère collaborador damb eth periodic dera Lliga. Açò portèc a Gaziel a incorporar-se a La Vanguardia entà escríuer sus lo Pares dera Prumèra Guèrra Mondiau. Es sues croniques sus era guèrra sigueren fòrça liejudes a tota Espanha e lo van consagrèren coma jornalista. Dempús de semes, e enquia 1953, utilizèc quasi exclusivaments eth castelhan, causa que li portèc non pòques critiques per part des sectors mès catalanistes. Ath jornau barcelonés, que pendent era Republica siguec un des qu'auie mès tirada de tota Espanha, transcorrec bona part dera sua carrèra jornalistica, e quitament arribèc en dirigir eth jornau entre 1920 e 1936. Ad aquera epòca se convertic er eth jornalista politic mès admirat e er eth cap d'opinion dera borgesia liberau e democratica, qu'ère eth public naturau de La Vanguardia.

Er esclatar era Guèrra Civiu, s'exilièc. Sua ei era frasa: "Se dera Republica les cau èster absentes es dretes, quan manen es esquerres, e dempús, quan son es dretes es que governen, es esquerres les cau alhocardir e lançar-se ara revolucion, non i aurà, no l'a aguda encara, vertadèra democracia en Espanha. Com tantes d'autes causes, era democracia ací non se mès qu'un nòm d'arraïtzes classiques e de contengut estrangèr". Tornèc en Espanha a 1940, percaçat per auanç nazi en Euròpa. Siguec tractat e absolvut pes autoritats franquistes. S'establic en Madrid, e comencèc a escríuer en catalan libres de memòries e de viatges. Ja septuagenari, tornèc en Barcelona a on reprenec damb entosiasme era escritura er era sua lengua mairau, en tot tractar de reconciliar-se damb eth catalanisme dera sua joenessa.

Republican e de tarannà modèrne, laic e democrata, amant dera sua tèrra e era sua lengua, mès federalista que nacionalista, moric ara edat de 77 ans e deishèc un legat literari format per ueit libres en castelhan e catorze en catalan. Josep Benet, ath prefaci ara Obra Catalana Completa (1970) que publiquèc postumaments era Editoriau Selecta, avalorèc atau era sua contribucion: «Probablaments a estat er escrivan politic mès intelligent qu'a dat era dreta catalana aguest sègle». Entà fòrça ei considerat eth prumèr jornalista "modèrne" der estat espanhòu, e eth prumèr eth dar ua optica internacionau as sòns escrits.

Ei er autor dera frasa: «Non seràn pas es volontats des òmes mès es leis dera Istòria es qu'alteraràn era actuau estructura dera Peninsula Iberica; era melhora forma de produsir-se aguesta evolucion serà laguens d'ua Euròpa junhuda».

dimecres, 2 de febrer del 2011

Pessoa e era civilizacion iberica

"Ara peninsula hispanica, d'ua banda ar auta, nosati non èm pas latin, èm iberics. Cau basar-se er açò, abans qu'er arren mès. Arren auem eth comun, psicologicament, damb es dus païsi eretièrs dera civilizacion latina pròpriament dita — Itàlia e França. Nosati non èm latini, som iberics. Auem — espanhòus e portuguesi — ua mentalitat a part dera rèsta d'Euròpa. Per mès diferéncies que mo'n separen ( e aguestes cèrtaments existissen) èm mès pròplèus psiquicament es uns des auti, deth que quinsevolhe de nosati de quin aute pòble que sigue extra-iberic. S'an dit causes coma que nosati es portuguesi èm mès semblables as francesi, o as italians, qu'a es espanhòus; erosament non ei vertat".
(Recull de textos per a la pel·lícula "Mensagem")

"Nosati, iberics, èm un horcadís de dues civilizacions — era romana e era araba. En França e en Alemanha era civilizacion romana existís *supèr-mesa ath hons originau, sense cap mès influéncia civilizacional. Èm, per açò, mès complèxes e *ecunds, per natura, que França e Alemanha, [...]"
("Problema Ibérico")

"Iberia,
Separadi, auram, cadun de nosati, un sens nacionau; non auem sens civilizacionau. Poderam existir mès o mens dignaments e decent, coma quin Belgica o quin Soïssa que sigue, mès açò non ei existéncia digna a era que se poderà aspirar. Valem mès qu'açò; auem dret a hèr mès qu'existir."
("Sentido nacional e sentido civilizacional: a Civilização Ibérica")


S'èm iberics, auem dret a demorar que tot li cau ténder cap a ua politica iberica, cap a ua civilizacion iberica que, comuna enes païsi que compausen Ibèria, a toti, maugrat tot, transcene (transcene a cadun d'eri individualaments).
("A síntese cultural ibérica")

"Donques que se li cau ténder cap a bèra unitat iberica, ath madeish temps s'establís qu'aguesta unitat li cau èster constituïda per pòbles çò de mès divergents possible laguens d'aguesta unitat. Desapareish donques, per absurda, per ibèricament criminau, tota temptativa que se volgue esboçar d'absorcion d'un país per aute, coma criminau resulte, alavetz tanben, era absorcion (fictiva, de hèt) dera nacion catalana per Castelha. Pr'amor qu'arribam fin finau ena vision integrau dera confederacion iberica,"
("Problema Ibérico")