divendres, 4 de febrer del 2011

Portugal, tan luenh

Aguest dimenge harà ja dues setmanes des eleccions ara presidéncia dera Republica de Portugal e se pòt díder que, entre nosates, eth sòn resson a passat damb era madeisha rapiditat e indiferéncia que se s’auesse tractat de Guinèa-Conakry, Vanuatu o Belize. Tostemp m’a estonat e desengustat aguest desinterès catalan per Portugal, país que tantes causes auem damb eth eth comun, eth çò de passat e eth çò de present. Junhudi en Espanha per l’esquia, façada atlantica e mediterranèa dera peninsula iberica, respectivaments, uns e d'autes ja hè tempsi qu'auríem d’auer hèt ua aliança d’interèssi, donques qu'a toti mos conven ua peninsula multipolar e non radial, damb sedença centrau en Madrid. Mos conven era l’economia, eth transpòrt, era cultura e era politica.

De hèt, se pòt díder que Portugal mo'n gotilh ua. Immergits toti dus, eth 1640, er ua guèrra contra Castelha, eri artenheren desliurar-se’n e proclamar-se independentes, er auer eth celh des tropes enemigues centrades eth Catalonha. Ne parlàuem, er un sopar memoriable, deuant er arriu Teixo, en Lisboa, damb Mário Soares e Manuel Alègre. Aguest darrèr, candidat de l’esquerra ara presidéncia de Portugal e bon coneishedor dera poesia catalana, ei un destacadíssim poèta, romancièr, vice-president deth Parlament e autor deth preambul dera constitucion deth sòn país, a on era prumèra valor que se li hè referéncia ada eth ei era “independéncia nacionau”. Ja dempús de l’epòca deth sòn activíssim exili en Algèria, a tostemp junhut es plantejaments d’esquerra damb era defensa dera identitat nacionau, sense cap sòrta de complèxe.

Era iniciatiua privada catalana ja hè temps qu'a en Portugal un pes notable, deth temps que, plan contràriaments, es relacions politiques entre partides institucions son, de hèt, practicaments inexistentes e es culturaus son minimes. Ei pietat qu'atau sigue e que non pogam beneficiar-mos d’uns fluxi de relacions que tan positiva serien era l’encastre culturau, entàs nòstes lengües, e economic, en tot pensar sustot er eth mercat tan interessant que configuren es païsi de lengua portuguesa. E, logicaments, tanben ara politica.

(article publicat a NacióDigital.com)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada