Teófilo Braga e era construccion iberica

Teófilo Braga, president que siguec deth govèrn provisionau dera Republica de Portugal, escriuie abans que se proclamèsse era Republica en sòn país, a intencion d'ua possibla union d'Espanha e Portugal:

"S'era Republica ara Peninsula hispanica vò auer un destin fèrm e progressiu li calerà seguir es tendéncies separatistes, que son immortals, damb era forma disciplinada d'un pacte federatiu, en tot reconstituïr era autonomia d'aguesti petiti Estats dera Edat Mieja. Quan era Republica aurà dividit Espanha er es Estats autonòms de Galícia, Astúrias, Biscaia, Navarra, Catalonha, Aragon, Valéncia, Múrcia, Granada, Andalosia, Extremadura, Castelha la Nòva, Castelha la Vièlha, e Leon, alavetz solament Portugal poderà constituïr damb era ua Federacion, en tot auer assegurada era sua independéncia contra tota annexion iberica alavetz solament poderà constituïr, sense obstacles, eth Pacte Federau des Estats liures peninsulars e iberics. Eth contrari ei un absurd, ua violéncia, que non se harà sense vessar sang, e eth resultat eth quau se veirie destruït pòc temps dempús, coma ac siguec ath 1640."

E en tot dirigir-se as republicans espanhòus, Teófilo Braga i ahigie:

"Eth regim republican mentre ambdús païsi se governen per eri madeishi, non pòt, sense viciar era sua esséncia, atacar eth principi des autonomies nacionaus. Mercés ara Republica, Espanha serà emancipat, d'aguest unitarisme politic que la estofe; ua naua saba circularà entre es diferentes parts que compausen aguest país; es sues energies heroiques, es sues capacitats artistiques e scientifiques trobaràn un nau allicient. E eth madeish Portugal, atrofiada per seishanta ans d'un liberalisme bòrd, veirà a sorgir er eth regim republican es sòns naui òmes qu'auràn consciéncia d'aumplir ua mission sociau. Es dus païsi confederats formaràn ua poténcia europèa, vertadèr punt de supòrt dera Confederacion Latina o occidentau, era Federacion Iberica, en tot auer coma intencion ua accion comuna, auràn ua grana influéncia internacionau jos eth triple punt d'enguarda scientific, economic e juridic.

Ei un hèt indiscutible que pendent es darrèri trenta ans, eth movement de secession en Catalonha —era Portugal der Èst— a prenut gran increment. Semblaue que damb era Republica, aguest separatisme latent demorarie esvaït, donques qu'era Republica cabie demorar que dehòra federau. Mès era non alteracion des bases der Estat a dat, per contra, naua empentasse ath separatisme catalan. Serie ridicul preténer qu'aguest movement ei artificiau. Non. Arrespon a ua realitat istorica. Eth separatisme ei era responsa que a bas se hemna en Estat cesarista, en Estat unitari e gendàrme. Es arrasons que hè tres sègles determinèren era separacion de Portugal e era insurreccion de Catalonha haràn que deman, s'era politica espanhòla non patís ua transformacion radicau, Catalonha se separe e dempús Basconia, Galícia, es Baleares...
Era nacion arrespon a un procès istoric de besonh. Abans qu'eth mon hèsque era sua unitat definitiva, abans que desapareishen entièraments es termières —granes idèa socialista—, era nacion ei un esglaon, ua part d'aguest grandiós movement d'integracion er eth espaci e eth temps. Mès çò que non a arrason d'èster, çò que s'enfonse inevitablaments er un moment de crisi, ei tota estructuracion artificiau opausada ara direccion progressiua dera Istòria. Se des·heiguec er Empèri austrohongarés; demorèc esquarterat pera guèrra perque aquiu tanben, coma Espanha, er Estat hège impossible era liura coordinacion nacionau. en Espanha, que ne some ei çò que demore d'un vielh empèri, li ei reservat ua fin semblabla, en tot seguir eth procès d'en·honsament, se non se tritura er Estat entà hèr sus es sues runes ua estructuracion enfocada cap tà deuant e non endarrere, coma passe ara.
Era aspiracion d'un espanhòu revolucionari non li cau èster qu'un dia, dilhèu non alunhat, en tot seguir er impuls actuau, era Peninsula Iberica demore convertida er un mosaic balcanic es rivalitats e lutes armades fomentades pera imperialisme estrangèr, mès que, per contra, li cau ténder a cercar era liura e espontanèa reincorporacion de Portugal ara grana unitat iberica”…